La edicón de baleares del diario Ara.cat en su formato digital presenta a día de hoy una noticia acerca de la preocupación del colegio de arquitectos de baleares (COAIB) sobre cómo van a tramitar los 67 municipios baleares las nuevas licencias al amparo de la Ley 2/2014. Cierto es que la Ley es indefinida por naturaleza por remitirse a una LOE que también brilla por su falta de concreción. El problema se centra en dirimir qué licencias estarán sometidas al régimen de comunicación previa y cuáles al procedimiento ordinario. Sin duda conocer esta información resulta clave, pues en el primer caso las obras pueden iniciarse al día siguiente de formular la comunicación, mientras que en el segundo se debe esperar la resolución de la Administración. El hecho de que se delegue esta concreción a la voluntad de los Consells y los Ayuntamientos no constituye más que un inconveniente transitorio hasta que estas administraciones hagan los deberes y determinen las obras que deben acogerse o uno u otro trámite. Claro está que hubiera sido preferible establecer un criterio uniforme para toda la comunidad, pero el sentido común (el seny) aquí brilla por su ausencia, en este aspecto y otros tantos dentro de esta Ley. Como norma general debería suponerse que aquellas obras que se tramitaban como obras mayores seguirán requiriendo licencia, mientras que las ya antiguas obras menores podrán acogerse al régimen de comunicación previa.
Els arquitectes tremolen perquè ara cada ajuntament triarà si cal o no llicència
El Col·legi critica la desregulació que suposarà la Llei del sòl, que entrarà en vigor dia 29
MERCÈ PINYA Palma. Amb la nova Llei 2/2014 d’ordenació i ús del sòl de les Illes Balears, els 67 ajuntaments de l’Arxipèlag i els quatre consells insulars podran decidir quins actes estan subjectes a llicència o a comunicació prèvia. La norma, impulsada pel conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, obre molt la possibilitat que determinades obres no estiguin subjectes a llicència. “És greu perquè fins ara la Llei de disciplina urbanística ja era una mica oberta i ara resulta que els quatre consells insulars podran obrir aquesta llista”, explicà Pedro J. Carretero, responsable de l’Oficina d’Informació Urbanística del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB).
La situació es pot convertir en “dramàtica” per al Col·legi, ja que aquesta complexitat entorpirà molt la seva feina. “Necessit llicència? N’he de demanar? Puc començar les obres? Són preguntes que no podrem contestar en el mateix moment sense gaire consultes”, afegí.
De fet, els arquitectes tenen molts dubtes al voltant de l’entrada en vigor de la Llei del xòl, el proper divendres 29 de maig, i per això el COAIB organitzà una jornada informativa a la qual acudiren uns 200 tècnics. Alguns dels canvis que s’abordaren se centraren precisament en la tramitació de les llicències d’obres, les seves limitacions, els terminis per executar les tasques i la caducitat de les llicències.
Desregulació
No només l’amnistia urbanística en sòl rústic que promou la Llei del sòl centren les crítiques dels arquitectes. La norma permet les comunicacions prèvies, basades en el “principi de bona fe” amb relació als ciutadans, i “ja vindrà l’administració a comprovar-ho”. El president de la Demarcació de Mallorca del COAIB, Ignacio Salas, assenyalà que és una fórmula “d’influència anglosaxona”, on l’administració confia molt en els administrats. De fet, mostrà les seves reserves sobre si “donar tantes llibertats en una societat com la nostra” pot ser contraproduent perquè, si a darrere aquesta confiança no hi ha un control de l’administració, “no servirà”.
En aquest sentit, per Carretero, és evident que es va a “desregular el que fins ara teníem regulat. I lògicament aquesta llei afegeix al banyat”.
L’aministia en sòl rústic és un “greuge comparatiu” per als que han fet les coses bé, advertí el degà del Col·legi, Joan Morey, i pot ser una crida a dir “fes el que vulguis que d’aquí a 10 anys en farem una altra”, en opinió de Salas. Amb tot, advertiren que com que la legalització està subjecta a l’aprovació de reglaments específics, cada consell insular podrà decidir fins on arriba.
Aspectes positius
Tot i la decepció amb aquests punts, els arquitectes valoren positivament alguns dels aspectes que incorpora el nou text, sobretot la incorporació de la Llei estatal 8/2013 de rehabilitació i renovació urbana, d’obligat compliment. Igualment, consideren un avenç considerable l’estandardització gràfica dels documents urbanístics, ara sotmesos al criteri de cada tècnic, que permetran una “veritable informació pública” als ciutadans que no entenen de qüestions urbanístiques.
Per acabar, la posada en marxa d’un sistema informàtic integrat permetrà tenir una informació actualitzada de tot el que fa referència a l’urbanisme i el sòl.